Començarem parlant d’una de les parelles més famoses de la nostra literatura, Romeu i Julieta, de William Shakespeare.

Romeo: Digue’m només amor, i que em bategin un altre cop per no ser més Romeo.

Julieta: Qui ets tu, que t’amagues dins la nit per saber els meus secrets?

Romeo: Amb un sol nom, no sé dir-te qui sóc; el meu nom, estimada, el detesto, perquè t’és enemic. I si el tingués escrit, l’esquinçaria.

Julieta: Ni tan sols cent paraules dels teus llavis m’han vingut a l’orella, i ja en conec el so. Oi que ets Romeo i també un Montagú?

Romeo: Ni l’un ni l’altre, si cap no t’agrada.

Julieta: Com has vingut aquí? Per què ho has fet? Les parets són difícils de saltar, i, essent qui ets, aquest lloc és la mort, si algú dels meus et veu dintre el jardí.

Romeo: Amb les lleugeres ales de l’amor he saltat les parets. Límits de pedra no em poden retenir. L’amor ho gosa tot, i cap dels teus no em podría aturar.

Julieta: Si et veuen aquí dintre et mataran.

Romeo: Hi ha més perill en els teus ulls que en vint espases seves. Si em mires dolçament, ja em sento protegit d’enemistats.

Julieta: Per res del món no vull que et descobreixin.

Romeo: El mantell de la nit m’amaga dels seus ulls, si no m’estimes, m’és igual que em vegin: prefereixo la mort per culpa del seu odi que l’angoixa de viure sense tu.

Julieta: Qui t’ha guiat fins a aquest lloc?

Romeo: L’amor.